En Ferrer i la Elionor són la tercera generació de gegants del comú. De totes les parelles de gegants de la ciutat són els únics que representen personatges que realment van existir en un moment de la història de la ciutat. Són coneguts com els “gegants valencians” o bé els “gegants falleros”, degut a que foren construïts molt a prop de la ciutat de València, terra de falles.
Les figures que surten a ballar actualment són una rèplica de les que es van trobar a finals dels anys 1980 a l’antiga Caserna de Bombers de Dalt la Vila. En un primer moment, després de ser trobats, a molts els hi va costar reconèixer les figures. Poc després es va reconèixer que eren unes peces que havien ballat per la ciutat durant una dècada i, que per la seva morfologia i estructura, segurament es van fer a terres falleres.
L’1 de maig del 1971 es va estrenar una parella de gegants coronats durant les festes en honor a Sant Anastasi. No es coneix cap document que indiqui de quin taller i autor provenien, però sabem que, casualment, el Dimoni de 1973 es va encarregar a València.
Aquesta parella de gegants va anar sortint a les festes de Sant Anastasi i la Festa Major. Se sap que les figures van tenir algunes sortides fora de la ciutat com ara a Barcelona i a Sant Adrià del Besós. Les darreres sortides conegudes foren a Caldes d’Estrac i a Argentona a l’any 1980.
Es van reestrenar el 10 de maig de 1990 amb l’apadrinament dels gegants del Pi de Barcelona i de Teià. Han sortit en poques ocasions de la ciutat, si bé en alguna ocasió han viatjat fins a l’illa de Còrsega (Itàlia).
Nova imatge i simbologia
El 7 de maig de 2021, coincidint amb el seu 50è aniversari, els gegants valencians presenten nova imatge amb complements i vestuari. La iconografia incorporada es basa en diversos elements dels escuts de les Famílies de Santcliment i Gualbes. Ella du un penjoll amb l’escut que es troba a la façana principal de la Torre Vella i ell un ceptre amb el de Gualbes molt similar al que surt a l’actual escut de la ciutat i en una Clau de Voltes de Santa Maria del Mar. L’espasa que du embeinada és una reproducció de la que hi ha a la Catedral del Pere IV, Condestable de Portugal. Per final, ambdues figures llueixen a les seves mans esquerres un anell d’aliança amb elements locals amb els pals de gules i les ondulacions de Gualbes.
Què ballen?
Després de la seva recuperació dansaven el “Valset Valencià”, en honor als seus orígens, però des del 2001 ballen “L’Emilio”, una havanera de Jordi Fàbregas i Eliseu Parra. Justament aquest ball fou guardonat amb el primer guardó del II Concurs Nacional de Balls de Gegants celebrat a Amer l’any 2017.
Què representen?
Ferrer era un noble, l’escut del qual lluïa les onades blaves sobre fons argentat actualment el nostre escut, l’escut de Badalona. Aquest es va casar amb l’Elionor que era Pubilla dels barons de la Torre de Badalona, i que s’havien quedat sense descendència masculina en aquells moments. Aquest fou el motiu pel qual en Ferrer aportà el seu escut però hagué de renunciar al seu cognom per tal que els Senyors de Badalona continuessin amb el nom de Santcliment.
| ELIONOR DE SANTCLIMENT | FERRER DE GUALBES | |
| Alçada | 3,46 m (i 7cm de corona) | 3,51 m (i 7cm de corona) |
| Pes | 46 kg | 49 kg |
| Any de construcció | 1971 | 1971 |
| Constructor | Desconegut (València) | Desconegut (València) |
| Any de restauració | 1991 | 1991 |
| Restaurador | Jordi Grau | Jordi Grau |
Colla de Geganters de Badalona 