Capgrossos

Comparsa de l’any 1946

Comparsa de capgrossos de l'any 1946

Comparsa de capgrossos de l’any 1946

Amb l’estrena dels Gegants Reis de 1946, els actuals Jeroni i Badamar, també s’encarregà al taller “El Ingenio” de Barcelona una comparsa de capgrossos per tal que acompanyessin a la nova parella de gegants de la ciutat. Dels capgrossos que portem avui en dia, només el Pallasso i en Popeye foren estrenats aquell any, acompanyats d’altres que actualment es troben desapareguts. Poc temps després, la família de capgrossos es va ampliar amb l’aparició de la Dona i el Capellà. Tots ells van deixar de sortir a causa del seu mal estat quan, durant la segona meitat de la dècada dels 50, els gegants foren canviats de vestit. Llavors s’estrenaren uns nous capgrossos, els quals varen sortir fins que es retirà la parella de gegants.

L’any 1982 foren retrobats el Pallasso, la Dona i el Capellà a les Golfes de Can Miravitges, al costat dels centenaris Anastasi i Maria. Degut al seu estat deplorable calgué restaurar-los profundament per a poder-los treure al carrer. L’any 1988 tornaren a trepitjar els carrers de Badalona acompanyats dels nous capgrossos com són el Baturro, el Dimoni, el Mosso d’Esquadra i en Popeye (recuperant el capgròs que també fou estrenat amb els gegants).

El seu pes entre 2 i 6kg, segons el capgròs, fa que es puguin portar amb comoditat i és per això que des de llavors mai han deixat de fer el Ball de Gegants i Capgrossos de Badalona i de participar en algunes trobades.

 

Comparsa de l’any 1982

Comparsa de capgrossos de l'any 1982

Comparsa de capgrossos de l’any 1982

Juntament amb els gegants Ripal i Brunel·la, l’escultor badaloní Jordi Liñán va fer aquesta comparsa de 9 capgrossos: el Sàtir, la Negrita, el Noble, la Senyoreta, la Rínxols, la Vella, el Mosso d’Esquadra, el Catalanet i el Nano. El Ball de Gegants i Capgrossos de Badalona s’estrenà justament amb tots ells.

Abans que es fundés la Colla de Geganters de Badalona, aquests capgrossos eren duts per un grup de teatre, però a partir de 1986 fou l’entitat de cultura tradicional i popular els que se’n feren càrrec, fent-los ballar per arreu on anaven.

Tot i això, la colla els dugué un parell de vegades tan sols, i és que a part del seu pes considerable (entre 6 i 10kg, segons el capgròs) i les seves dimensions el cap no quedava ben subjectat al ballador i a més la fibra de vidre de la que eren fets causava irritacions. L’any 1988 deixaren de sortir i actualment resten desats al local de la nostra entitat, esperant que puguin ser restaurats per tal que tornin a dansar pels carrers.

 

Comparses històriques

Comparsa de capgrossos de l'any 1928

Comparsa de capgrossos de l’any 1928

Ja des de finals del segle XIX hi ha constància que a Badalona hi havia capgrossos. De fet, al 1894, quan l’Ajuntament comprà l’Anastasi i na Maria a la Confraria de Sant Anastasi, segons consta al programa de la Festa Major d’aquell any passejaren pels carrers els gegants, l’Àliga i els capgrossos. Així doncs, aquella devia ser la primera comparsa de capgrossos que havia existit a Badalona.

Sembla que durant la segona meitat de la primera dècada del segle XX va augmentar la família capgrossera de Badalona, passant de tenir 6 a 12 capgrossos.

Cap a la dècada dels anys 20, els 6 capgrossos més antics, que ja tenien vora 35 anys, deixaren de sortir i només apareixien pels carrers els nous, els quals duraren fins que van ser substituïts per la nova comparsa, estrenada l’any 1946, juntament amb els gegants Reis.

Mentre pels carrers sortien en Jeroni i na Badamar, també van anar apareixent alguns capgrossos més, a part dels que s’havien estrenat al 1946. De fet, al començament hi havia el capgròs Pallasso, en Popeye, l’Avi, el Moro i el Xinès i, posteriorment, varen aparèixer la Dona, el Capellà, el Dimoni, el Mosso d’Esquadra i el Baturro. Un cop els gegants foren abillats de nou, cap a la segona meitat de la dècada dels 50, s’obtingué una nova comparsa de capgrossos, tot i que quan aquesta parella de gegants deixà de sortir, els caps desaparegueren.

Per la Festa Major de 1970, amb en Ferrer de Gualbes i n’Elionor de Santcliment, també s’estrenarà una comparsa de sis capgrossos: un anava amb un ull tapat, com si d’un pirata es tractés, i uns altres dos representaven un noi i una noia dels anys setanta. N’hi havia tres més que eren una àvia, un marrec i un home gran, a qui fins i tot li faltaven dents. Al 1973 van desaparèixer dos dels capgrossos, mentre que els altres quatre van ser cedits a l’Associació de Veïns de Lloreda. Allà foren desats en uns armaris fins que al 2013 els joves del barri van decidir restaurar-los. Des de llavors surten cada any per la Festa Major de Lloreda (mitjans de juliol) i participen en d’altres actes de la ciutat com la Fira de Gegants i Capgrossos.